Como espatllar l'inici d'una possible relació de parella: consells molts eficaços.

Si casualment has conegut una persona amb la qual sents que hi ha hagut connexió, intimitat i ha passat alguna cosa més entre vosaltres, de manera que sents que voldries que anés a més i seguir coneixent-la, aquí uns simpàtics consells que mai hauries de seguir si no vols que la cosa acabi en desastre...

-Primerament, intenta envair des del primer moment totes les esferes de la vida de la persona que t'agrada, i fer-te present de manera massiva, no permetent gaire separació.

-Fes judicis, opinions i pren decisions amb el poquíssim que saps sobre aquesta persona, agafant només com a referència aquells aspectes molt fragmentaris (que de vegades distorsionem en funció de les nostres carències) del que penses que saps d'ella.

-Si existeixen hàbits d'aquesta persona que et resulten molestos o difícils de digerir; fes-li notar de seguida el teu disgust i planteja seriosament que seria interessant que es planteges de canviar-los.

-En els moments en què no hi hagi tant o gaire contacte, posa en joc tota la teva dependència i demanda i exigeix atenció, com si pensessis que la mereixes per sobre d'altres interessos, preocupacions, persones o valors de la persona que t'agrada.

-Intenta saber-ho tot d'aquesta persona, de la seva història sentimental... no deixis ni una sola zona "d'ombra" això et servirà per realimentar els teus "fantasmes" i no deixar de pensar-hi constantment

-O tot o res: O aquesta persona s'emmotlla perfectament a la teva idea del que és una parella o cal descartar-la ràpidament. Res de permetre les diferències entre vosaltres o trobar un camí conjuntament construït.

-No permetis mai a la persona que t'agrada cap dubte, replantejament, presa de distància... el seu compromís ha de ser sempre igual, tot i el que estigui vivint i passant; sigues absolutament inflexible.

-Si la cosa avança, no et plantegis mai de fer algun canvi significatiu en la teva forma de vida (encara que et provoqui incertesa) necessari per a que la relació continuï, segueix atrinxerat en el que a tu et va bé, i que s'adapti sempre l'altre.

Com hauràs deduït, aquesta és una descripció, en forma de consells d'una sèrie de trets i maneres d'actuar que van contra la possibilitat que una relació es desenvolupi des de la llibertat i el respecte, i pugui créixer per si sola sense imposicions, manipulacions ni pressions.

Generalment això és causat per les dificultats emocionals, immadureses d'una o de les dues persones que s'estan començant a trobar.

Tots en algun moment caiem en alguna d'aquestes maneres de fer en totes les relacions, no obstant, cal fer una introspecció molt important si les nostres relacions solen fracassar per qüestions com les anteriors. Aquests anti-consells, també poden existir a relacions que fa temps que duren i que potser tenen aspectes disfuncionals que caldria revisar.

Les condicions de les treballadores dels centres infantils

Darrerament a diferents indrets està apareixent el debat sobre les pèssimes condicions salarials de les educadores infantils que exerceixen en l’àmbit privat -la gran majoria- , que són aquelles professionals que s’encarreguen de l’educació i la socialització primària dels infants entre els 0 i els 3 anys. 

Aquestes professionals compleixen unes funcions fonamentals i molt delicades en la nostra societat, capitals per a aconseguir una adequada conciliació familiar i una igualtat real entre homes i dones. 

Cal tenir molt en compte la importància social i afectiva dels primers aprenentatges que realitzen els infants, tant a casa, com als centres infantils, i per tant la delicada i fonamentals tasca que tenen aquestes professionals de cara al desenvolupament òptim dels nostres infants. 

No qualsevol serveix per aquesta tasca, i és per això que han de realitzar una formació exhaustiva per a poder capacitar-se teòrica i afectivament. 

En els darrers temps moltes d’elles estan deixant la seva important tasca, en la  gran majoria dels casos vocacional, per a desenvolupar feines una mica millor remunerades (caixera de supermercat, venedora de roba...) ja que no poden subsistir amb la misèria que se’ls paga. No vull dir pas que aquestes feines siguin més indignes que la d’educador/a, però és cert que una societat que no sap retribuir adequadament a les i els professionals que s’encarreguen de l’aprenentatge, socialització i desenvolupament inicials dels nostres nadons i nens petits -que és un dels basaments inicials que determinarà les possibilitats que tindran a la vida- alguna cosa no està fent bé.