Darrerament a diferents indrets està apareixent el debat sobre les pèssimes condicions salarials de les educadores infantils que exerceixen en l’àmbit privat -la gran majoria- , que són aquelles professionals que s’encarreguen de l’educació i la socialització primària dels infants entre els 0 i els 3 anys.
Aquestes professionals compleixen unes funcions fonamentals i molt delicades en la nostra societat, capitals per a aconseguir una adequada conciliació familiar i una igualtat real entre homes i dones.
Cal tenir molt en compte la importància social i afectiva dels primers aprenentatges que realitzen els infants, tant a casa, com als centres infantils, i per tant la delicada i fonamentals tasca que tenen aquestes professionals de cara al desenvolupament òptim dels nostres infants.
No qualsevol serveix per aquesta tasca, i és per això que han de realitzar una formació exhaustiva per a poder capacitar-se teòrica i afectivament.
En els darrers temps moltes d’elles estan deixant la seva important tasca, en la gran majoria dels casos vocacional, per a desenvolupar feines una mica millor remunerades (caixera de supermercat, venedora de roba...) ja que no poden subsistir amb la misèria que se’ls paga. No vull dir pas que aquestes feines siguin més indignes que la d’educador/a, però és cert que una societat que no sap retribuir adequadament a les i els professionals que s’encarreguen de l’aprenentatge, socialització i desenvolupament inicials dels nostres nadons i nens petits -que és un dels basaments inicials que determinarà les possibilitats que tindran a la vida- alguna cosa no està fent bé.
No hay comentarios:
Publicar un comentario