Porta-retrat

Quan algú traspassa desapareixen moltes persones a la vegada.

El final de la vida no només implica la desaparació física de la persona, sinó també la cloenda i el tancament dels projectes personals i humans de la persona que ens deixa.

No podem abstraure'ns del dolor que ens provoca la pèrdua d'un familiar, les circumstàncies doloroses de la seva partida, els sentiments particulars del que hauríem i no hauríem pogut fer, i amb el temps, la lògica revisió de la nostra història compartida, de segur amb encerts i errors.

La mort mai no és com la pensem, ja que és un forat en l'existència dels que quedem, que poc a poc anem resignificant i podent construir una història que sostengui la pèrdua.

Generalment, una persona marxa de la vida deixant moltes coses vives, els seus descendents, totes les coses que ha conseguit alenar, així fer crèixer amb el seu amor i dedicació.

Les coses en les que aquesta persona ha invertit les seves millors energies, i sense dubte l'han ajudat a viure fins el seu darrer alé, queden en marxa, creixeran, i seguiran creixent per fer el seu propi camí a la vida.

Les bases posades i les llavors sembrades per la persona que marxa ben segur ompliran la vida de color i amor i il·luminaran formes de vida i donaran peu en les pròximes generacions a noves històries de vida que ara no podem ni imaginar.

No podem desfer el final de la vida, però si podem agrair la presència en les nostres vides de la 

persona difunta, el que ens ha donat i el que ha fet possible. De segur que en el seu desig hi és que vivim la vida amb la major de les dignitats, per al nostre torn, fer el mateix per les generacions que just acaben d'arribar i per les que arribaran. És per això que s'ha de mantenir la seva memòria viva per servir d'exemple i de inspiració.

Quan una persona mor, la seva absència és un porta-retrat on cadascun hi ha perdut una cosa diferent: un lleial espòs, un pare dedicat, un sogre entranyable o un avi amorós. És així com cadascun ha de recordar el que ha pogut ressaltar d'aquesta persona.

Ajuntant-ho tot és com es comprén la magnitud de la persona i es comprén que hi han perdues que són difícils de pair, però de les que cal recordar el que sempre ens inspiriraran.

Juanito in memoriam.