Sobre la justícia

Sense intenció de fer demagògia i reconeixent que els meus coneixements sobre el tema son escassos, voldria plantejar una situació que crec que està pesant de la manera negativa en l'ànim de bona part de la societat.

La qüestió sobre la que voldria pensar avui en veu alta, és sobre el funcionament de la justícia.

Darrerament existeix una indigestió de notícies judicials sobre diferents escàndols legals relacionats amb els que tradicionalment eren el referents morals i de prestigi per a una gran part de la societat:

• Reialesa
• Classe política
• Artistes varis
• Els propis jutges
• ...

La qüestió és que per les persones llegues en temes jurídics i judicials, va estenent-se la sensació d'impotència davant la impressió que en aquests processos judicials, generalment per corrupció i mals "manejos" econòmics, en els que hi han personalitats públiques implicades, no s'acaba d'arribar a una solució, mentre que es dilaten (i dilaten i dilaten i...) cada vegada més en el temps.

A això també i contribueix la possibilitat que molts d'aquests delictes (generalment delictes, no crims, que també és necessari recordar-ho) prescriuen al cap de determinat temps, i una vegada prescrits no existeix cap responsabilitat.

La sensació clara de la gent és que qui pot permetre's una cobertura jurídica i una defensa suficient té innombrables recursos per a poder parar, dilatar, detenir, embolicar... procediments judicials que anirien d'un altre manera per a les persones comunes, amb això, s'atia el foc de la insatisfacció i la ràbia col·lectiva en un moment en el que els índex de paranoidisme i frustració quotidiana estan molt alts entre gairebé tota la població.

Si a més sumen que des dels diferents flancs polítics s'intenta treure sempre rèdit de les investigacions judicials destacant allò que més interessa, i moltes vegades enterbolint els fets (amb quitances en diferit...) amb propaganda política que ja de per si, confon més  l'opinió pública i la predisposa contra la complicadíssima feina d'impartir justícia.

Molta gent també té la impressió de que sovint la justícia, col·lapsada per la falta de mitjans, és utilitzada per qüestions capricioses i capcioses, que no s'entén com s'admeten a tràmit.

Al nostre entorn hi ha hagut un escàndol polític que ha necessitat 7 anys de feina infinita i moltíssims recursos per arribar a la conclusió que s'ha d'arxivar sense més. És indiferent qui eren els implicats, però aquests 7 anys de feina i  de dedicació de molts de recursos, per a una acusació recalcitrant -que potser sembla més una venjança personal- estan pagats amb diners públics -que són de tots-? Realment la justícia a de servir per això?

És per aquestes coses que penso que la feina dels jutges, i de l'administració de justícia és molt complexa, i que la societat en pot opinar el que vulgui, però no així aquelles persones, institucions, partits, que haurien de guardar un silenci sepulcral i limitar-se a acceptar allò que vengui dels tribunals, poques vegades és així, sovint s'intenta instrumentalitzar la justícia. Aquell que més mitjans té, és qui més pot influir en allò que no s'hauria d'influir de cap manera.

Gràcies.