jueves, 21 de mayo de 2015

L'educació de cada dia.

Aquesta és una entrada pensada per reivindicar el paper dels pares com agents educatius fonamentals de nens i adolescents. Planteja també la importància d'un treball conjunt família-escola per la difícil tasca d'ajudar a tirar endavant i créixer a un ésser humà de la millor manera possible.

Molt habitualment llegeixo interessants articles, descobreixo bones propostes o assisteixo a ponències on es parla de l'educació que volem.

Des de tots aquests enfocaments, les propostes són òptimes i ens parlen de: situar l'alumne en el centre del procés d'ensenyament-aprenentatge, de donar una educació integral per a la vida i d'afavorir el desenvolupament de les competències personals dels nens i els adolescents.
Aquestes propostes són punts d'arribada molt importants, que ens marquen el camí d'allò que ens agradaria aconseguir respecte de l'educació dels infants.

Crec que el desenvolupament d'aquestes riques propostes (tal com per exemple estan implantant algunes escoles jesuïtes a Barcelona: http://www.20minutos.es/noticia/2397606/0/colegios-jesuitas/eliminan/asignaturas-examenes-horarios/) pot suposar un guany important en l'educació de nens i adolescents.

Hem de tenir en compte que els infants i adolescents protagonistes d'aquestes pràctiques educatives tenen també famílies que desenvolupen entre d'altres, una funció educativa essencial, per tant sembla molt important poder pensar com totes aquestes innovacions educatives es poden connectar també amb l'àmbit educatiu fonamental de la família.
La pregunta seria llavors: De quina manera pot la família participar d'allò que es fa a l'escola al llarg del desenvolupament d'un nen/adolescent, pensant que la pròpia família té sempre també una funció educativa fonamental?

En un primer moment és molt important pensar quins punts de trobada, per tenir contacte i parlar poden existir entre mestres, pares i altres agents: en quins moments, en quins espais, amb quins assistents es parlar d'educació i criança, anant més enllà si cal dels moments típics de recollida de l'escola, reunions amb el tutor...

Respecte de la labor de la família, no tenim mai un manual d'instruccions: hem d'anar buscant sobre la marxa, sovint improvisant i innovant en la manera com mirem de donar una certa coherència i continuïtat tant al nostre paper com a pares. Si afegit a això, aconseguim d'alguna manera connectar-ho amb el que es fa a l'escola, penso que el resultat ha de ser molt bo

¿Quan col·laborem al procés educatiu dels nostres fills/es a casa?: cada dia, cada estona, cada moment... sempre que estem fent servir les nostres funcions paternes i maternes (repeteixo que ho fem una mica per intuïció) mirant d'afavorir el creixement i la maduració dels nostres fills.

Tal vegada no està estructurada d'una manera tan formal, però l'educació que es dóna a casa és tan important com la que es dóna a l'escola, és més, crec que no podrien viure l'una sense l'altre, i que el seu diàleg, fins i tot en les coses que ens equivoquem, ha de ser molt ric i afavoridor, ja que no hi ha manual d'instruccions per a nens i adolescents i cal anar ajudar-los al seu procés de creixement i aprenentatge sobre la marxa, amb contínues revisions, correccions...

En síntesi, el procés educatiu és un miracle en equilibri, tal com ho és el procés de criança. Aquests processos tenen els seus punts de dificultats, encallament, fractura, però afortunadament són plens de segones i terceres oportunitats. L'enorme complexitat de les persones fa que la subjectivitat humana sigui poc normativitzable i "quadriculable", però per sort sí sensible a les influències que ajudin a expressar en llibertat allò que cadascun porta dins. Per mi aquest és un dels principis que haurien de ser rectors tant de l'educació com de qualsevol procés de desenvolupament de la persona: créixer en la pròpia individualitat de manera lliure, pensant per un mateix, amb l'ajuda de figures fonamentals, com són les de la família i també amb l'ajuda dels mestres i professors.

Joan Escandell Salvador. Psicòleg infantil.


No hay comentarios:

Publicar un comentario