Contacto

Tel. 607 907 210. Psicoeivissa@gmail.com.

Llame y deje su mensaje y me pondré en contacto con usted lo antes que pueda.

Mañanas y Tardes:
C/Aragón 9-11. Clínica IMIF.

viernes, 4 de abril de 2014

Educació a Eivissa

S'escolta  des de molts de sectors socials una crítica important respecte de la qualitat de l'educació (els resultats dels informes PISA, que no Trepitja...) que la majoria de les vegades em sembla molt injusta amb un sistema educatiu, que conec una mica de prop, que tracta de fer cada vegada més coses amb cada vegada menys recursos disponibles.

Existeixen crítiques i maneres de divergir sobre els diferents aspectes i les importants mancances (que n'hi ha) del sistema educatiu, que són fetes des d'un cert coneixement, perspectiva històrica i sociològica, que enriqueixen el debat i ajuden a avançar; només faltaria que els ciutadans no poguessin opinar sobre educació, qualitat, resultats... ja que els principals implicats solen ser els seus fills.

No obstant, m'entristeix comprovar com moltes de les crítiques són fetes amb un raonament previ molt pobre i limitat i des del desconeixement.

L'estructura d'aquest tipus de raonament empobridor sol ser la següent:

-La CULPA (que no la responsabilitat) del FRACÀS (sense pal·liatius, no s’és capaç de veure els importants factors positius que estan rebent nens i adolescents i el que sí funciona) de l'educació és de XXXXXX (responsabilitat total en exclusiva de només UN dels agents educatius implicats en l'educació siguin educadors, alumnes, pares...).

-La SOLUCIÓ es YYYYYY (normalment es proposa alguna cosa molt dràstica; un intent de solució que destaca per la seva simplicitat poca elaboració, dificultat per integrar diferents perspectives...) Intent de solució que obeeix una màxima fatal per a la resolució de problemes: Els problemes complexos tenen solucions simples, immediates i absolutes.

Crec que és important que el debat sobre la qualitat de l'educació, o millor sobre l'educació en si, s'instal·li al si de la nostra societat, però també és cert que hauria d'anar progressant en el sentit de fer-se cada vegada més profund i ampli, tolerant que tal vegada hi ha coses que aprenen els nostres nens i adolescents que són diferents a les que vam aprendre nosaltres, perquè probablement les necessitin aprendre per viure al món actual.

No oblidem que l'escola pública actual parteix de la idea d'educar per a la vida, de ser un procés formatiu que tracta de respondre en la mesura d'allò que es possible a les necessitats de cada alumne, siguin quines siguin.

Per un altre via, crec que el debat podria ser: Que puc fer jo com a individu per a millorar l'educació que reben els nens i nenes del meu entorn?
Evidentment moltes de les respostes que se’m acuden tenen que veure amb la possibilitat de participar del procés educatiu.

Si la gent s’impliqués amb la seva escola, com recolzen al seu equip de futbol el procés tindria molta més energia i els resultats serien diferents.

Moltes gràcies i fins divendres.