M'agradaria reflexionar avui sobre un fet, particular de la nostra illa, que succeeix cada estiu.
A l'estiu les normes de vida, de funcionament ordinari, ens canvien; i passem a estar envaïts, molestats, importunats... pel funcionament estival de l'Illa, amb totes les molèsties i transformacions que això implica.
En la meva opinió, ens hem decidit (sí: tu, jo, nosaltres...) per un model econòmic -de guanyar-nos la vida- que ens té atrapats en una carrera per veure qui guanya més, en més poc temps, sigui quin sigui el cost (territorial, ambiental, ètic...)
Eivissa és al turisme i al respecte per l'entorn el que la teleporqueria és als programes de televisió, i cada cop més. No serà per casualitat que l'Illa cada cop apareix mencionada en més ocasions en certs programes de televisió, que ofereixen un entreteniment poc estimulant intel·lectualment.
Curiosament tots som alienats cada estiu per masses gegants de persones que venen a viure, a gaudir (o a fer malbé) el nostre patrimoni territorial, cultural, històric... i nosaltres col·laborem, en veure a aquestos turistes quasi com si no fossin persones sinó simplement animals per engreixar la nostra economia; hem acabat per considerar-los culpables, mal educats, roïns, amorals...
Penso que és molt important poder tornar a una visió molt respectuosa pel turista, per a que ell també pugui desenvolupar una visió respectuosa de l'entorn on va a passar les seves vacances, i pugui percebre gent acollidora i amable però que no permetrà determinades coses encara que li posin un bitllet amb molts de zeros davant el nas.
Si els eivissencs ens sentíssim vertaders protagonistes implicats en el fet turístic, desitjosos de ser visitats, però sense cap problema per limitar pràctiques abusives, tant dels turistes que rebem com dels qui els volen explotar econòmicament, -moltes vegades, eivissencs il·lustres- ens identificaríem, apoderaríem com a residents, i podríem canviar el curs turístic i el tipus de grups de persones que ens venen a visitar.
És que a casa nostra només podem veure -i viure-, com agents passius, com es degrada èticament i es destrueix el nostre entorn? Les futures generacions faran bé de jutjar-nos amb rigor si no donem testimoni de les coses que estan passant i venen passant des de fa bastants d'anys, i no intentem, tots junts, dibuixar una idea del que pot ser una alternativa.
Moltes gràcies i fins la propera entrada
A l'estiu les normes de vida, de funcionament ordinari, ens canvien; i passem a estar envaïts, molestats, importunats... pel funcionament estival de l'Illa, amb totes les molèsties i transformacions que això implica.
En la meva opinió, ens hem decidit (sí: tu, jo, nosaltres...) per un model econòmic -de guanyar-nos la vida- que ens té atrapats en una carrera per veure qui guanya més, en més poc temps, sigui quin sigui el cost (territorial, ambiental, ètic...)
Eivissa és al turisme i al respecte per l'entorn el que la teleporqueria és als programes de televisió, i cada cop més. No serà per casualitat que l'Illa cada cop apareix mencionada en més ocasions en certs programes de televisió, que ofereixen un entreteniment poc estimulant intel·lectualment.
Curiosament tots som alienats cada estiu per masses gegants de persones que venen a viure, a gaudir (o a fer malbé) el nostre patrimoni territorial, cultural, històric... i nosaltres col·laborem, en veure a aquestos turistes quasi com si no fossin persones sinó simplement animals per engreixar la nostra economia; hem acabat per considerar-los culpables, mal educats, roïns, amorals...
Penso que és molt important poder tornar a una visió molt respectuosa pel turista, per a que ell també pugui desenvolupar una visió respectuosa de l'entorn on va a passar les seves vacances, i pugui percebre gent acollidora i amable però que no permetrà determinades coses encara que li posin un bitllet amb molts de zeros davant el nas.
Si els eivissencs ens sentíssim vertaders protagonistes implicats en el fet turístic, desitjosos de ser visitats, però sense cap problema per limitar pràctiques abusives, tant dels turistes que rebem com dels qui els volen explotar econòmicament, -moltes vegades, eivissencs il·lustres- ens identificaríem, apoderaríem com a residents, i podríem canviar el curs turístic i el tipus de grups de persones que ens venen a visitar.
És que a casa nostra només podem veure -i viure-, com agents passius, com es degrada èticament i es destrueix el nostre entorn? Les futures generacions faran bé de jutjar-nos amb rigor si no donem testimoni de les coses que estan passant i venen passant des de fa bastants d'anys, i no intentem, tots junts, dibuixar una idea del que pot ser una alternativa.
Moltes gràcies i fins la propera entrada
No hay comentarios:
Publicar un comentario